Xocolata morena per sobre la carn pigallada,
i per damunt l’enervant desig imponderable
en l’hora lenta, casa tèbia i febril mirada.
Una dona fa lliscar la túnica i brilla l’ona nua
dins el tors secret, lligam rítmic entre ella
i aquest impuls fluvial que ha d’acréixer-se,
temps avall. Brusc-excitada torna a fluir la sang.
