Em deixes rastres pintats al vast llençol
crepuscular amb roig morat,
transfiguracions d’un teu pensament
que jo segueixo, mirada enllà,
en la distància pura. Una altra alba
de risc m’espera, dilapidant el meu març.
Foraster i tornat de l’exili, vull saber
com és el teu dolç despertar atzurí.
