Franques solanes, brostim enverdit
que anuncies la perla perfecta,
amb quina més simple harmonia
podré aprehendre els envinyats turons?
Cauen els daus de l’atzar i el fruit perlat
de la collita va cap a un absolut destí:
sobtat esglai de plaer o l’eco irisat
de la terra que em branqueja els sentits.
