divendres, 28 d’agost de 2009

B & N 269



Callats, meditatius, cercant

ben endebades aixoplucs,

a primera hora me’ls trobo

enfugits vanament de la nit.

Renoven el ritual mentre es gronxa

un sol incipient que descabdella

les seves troques. Peripatètic,

ell li agafa una maleta de galtes

buides. Ella obre la bossa de mà

i una cigarreta tremola a la flama.

Passeig avall van no sé cap a on,

silenciosos, dubitatius. Cau l’hora

just fent-se cendra les seves vides.

Bada un nou dia estremint-se

i quinze fanals moren a l’instant.