Callats, meditatius, cercant
ben endebades aixoplucs,
a primera hora me’ls trobo
enfugits vanament de la nit.
Renoven el ritual mentre es gronxa
un sol incipient que descabdella
les seves troques. Peripatètic,
ell li agafa una maleta de galtes
buides. Ella obre la bossa de mà
i una cigarreta tremola a la flama.
Passeig avall van no sé cap a on,
silenciosos, dubitatius. Cau l’hora
just fent-se cendra les seves vides.
Bada un nou dia estremint-se
i quinze fanals moren a l’instant.
