dilluns, 31 d’agost de 2009

B & N 270



Mira l’eix fugisser de nosaltres

com ens diu que la llum se’n va

a jóc. Què tindrem més fràgil

que aquest arquet de violí ombrat,

pas variant de dos ocells de foc?

Si sents ara i et corprèn el sobtat

trenc d’una nota, la més alta,

sabràs que ens hem perdut

en el desfici d’una tarda fluvial.

Un altre dia rodola placentós

temps avall, temptador procaç

de sols madurs, buscant el mar

i l’instant secret, gens excessiu

quan la sang bat jovenívola.