dijous, 17 de setembre de 2009

B & N 278



M’agrada el teu posat en l’instant

en que el cor s’abandona i s’adorm.

L’alè és suavitat quan et surt dels llavis,

un cor de rossinyols que m’embriaguen

i fa que només et senti el batec del son.

Alguna cosa de tu, dins la nit discreta,

vola com una flor que clou l’ala

i perllonga les hores que t’estimo.

M’entendreix la manera que tens

d’adormir-te al recer dels meus braços.