M’agrada el teu posat en l’instant
en que el cor s’abandona i s’adorm.
L’alè és suavitat quan et surt dels llavis,
un cor de rossinyols que m’embriaguen
i fa que només et senti el batec del son.
Alguna cosa de tu, dins la nit discreta,
vola com una flor que clou l’ala
i perllonga les hores que t’estimo.
M’entendreix la manera que tens
d’adormir-te al recer dels meus braços.
