No recordes quan et van fallar les forces
i potser ningú te’n va notar l’absència:
vas ajaure’t sense fressa sabent que
el soroll no hi és quan ningú no l’escolta.
Per a tu ja no van caient les hores
i cessa el moviment: ancorat i immòbil
te m’has tornat vori que va consumint
quincalla de records de quan tenies port
i volum i un estol d’ocells a les branques.
Ets naufragi que escolta la remor del mar
entre les roques, i la proa no fendeix ones,
privat de la llum del far de l’escullera
i de l’ocàs que rere el bosc encén postes.
