divendres, 18 de setembre de 2009

B & N 279



No recordes quan et van fallar les forces

i potser ningú te’n va notar l’absència:

vas ajaure’t sense fressa sabent que

el soroll no hi és quan ningú no l’escolta.

Per a tu ja no van caient les hores

i cessa el moviment: ancorat i immòbil

te m’has tornat vori que va consumint

quincalla de records de quan tenies port

i volum i un estol d’ocells a les branques.

Ets naufragi que escolta la remor del mar

entre les roques, i la proa no fendeix ones,

privat de la llum del far de l’escullera

i de l’ocàs que rere el bosc encén postes.