Res no ens haguérem de dir
i la imatge era dolça cor endins
a l’hora de les blanques aurores.
No importaven els sarments
per a ser cremats dins el foc:
la flamejant torxa més pura del matí.
Reconeixes les asprives presències
d’aquestes roques, solitàries i abruptes?
Com ens prengueren els ulls fins al blau
aquests dos cors orgullosos de dret destí.
