Si de tard t’omple la boca
el vellut d’una perla de vi
servida amb sacarina;
si et persisteix el regust
com de xiquet mastegat
que dura hores; si relluu
enmig del baf i el talent,
és que et venen edulcorat
el fremir d’una melodia
no apta per a diabètics.
Fes que se senti de passada
el fil musical del dentista,
del hall de l’hotel o d’aquest
no-res d’ara. Letargia fosca
que vol dissoldre’s en un gin,
o començar a córrer...
