divendres, 9 d’octubre de 2009

B & N 285



Si de tard t’omple la boca

el vellut d’una perla de vi

servida amb sacarina;

si et persisteix el regust

com de xiquet mastegat

que dura hores; si relluu

enmig del baf i el talent,

és que et venen edulcorat

el fremir d’una melodia

no apta per a diabètics.

Fes que se senti de passada

el fil musical del dentista,

del hall de l’hotel o d’aquest

no-res d’ara. Letargia fosca

que vol dissoldre’s en un gin,

o començar a córrer...