dimecres, 14 d’octubre de 2009

B & N 288



He vist com el fang componia la seva dansa

a les teves mans. I la perfecció del gest

i el resultat final res té a veure amb el fervor

i la necessitat dels teus dits. Les obres neixen

com una conseqüència d’aquesta necessitat,

tant se val el destí d’allò creat. Crear, potser,

és donar aquell pas que et fa inclinar damunt

la teva obra amb l’impuls i l’entusiasme just

perquè s’edifiqui l’harmonia. I un cop la dansa

ha donat el seu fruit, ningú se te’n pot endur

la gratificació que ha passat com un incendi

invisible mentre dansàveu, tu i l’obra junts.