He vist com el fang componia la seva dansa
a les teves mans. I la perfecció del gest
i el resultat final res té a veure amb el fervor
i la necessitat dels teus dits. Les obres neixen
com una conseqüència d’aquesta necessitat,
tant se val el destí d’allò creat. Crear, potser,
és donar aquell pas que et fa inclinar damunt
la teva obra amb l’impuls i l’entusiasme just
perquè s’edifiqui l’harmonia. I un cop la dansa
ha donat el seu fruit, ningú se te’n pot endur
la gratificació que ha passat com un incendi
invisible mentre dansàveu, tu i l’obra junts.
