A la vora del camí vaig aturar-me
per acomiadar la tarda que lliscava
amb suavitat cap a un secret ponent.
Era tan trista la llum a l’ombrosa
cruïlla dels pensaments, tan pur
l’aire indecís que gronxava els tells
sota l’errant solitud d’una estrella,
que un buit incipient va voler seguir-me.
