dilluns, 19 d’octubre de 2009

B & N 289



A la vora del camí vaig aturar-me

per acomiadar la tarda que lliscava

amb suavitat cap a un secret ponent.

Era tan trista la llum a l’ombrosa

cruïlla dels pensaments, tan pur

l’aire indecís que gronxava els tells

sota l’errant solitud d’una estrella,

que un buit incipient va voler seguir-me.