dijous, 22 d’octubre de 2009

B & N 291



És inútil voler fer de la necessitat virtut,

anar per un barri extrem força a petjar fangs.

Avui, però, de la misèria se n’ha fet crosta

que va caient als bassals plens de vergonya.

Si ara me’ls miro és perquè sento el conjur

obliquo de la pluja que ve a netejar oblits,

crit que supleix la canalla que no se sent,

homes i dones que han emigrat acuitats

per l’avanç de la retroexcavadora, fidel

servidora del progrés especulatiu. Aquí,

aviat s’alçaran llampants tanques, rètols

estridents que oferiran somnis a plaços.

Potser sí que al capdavall tot el progrés.

Jo, com que sóc un descregut, no sé deixar

que no em digui res tanta ànsia al descobert.