Medito en el silenci. Abaixo el volum dels pensaments
per escoltar el no-res. M’imagino el bosc desvestint-se
de colors tardorencs; la terra ferma pintada a ratlles
d’ocres benignes; l’embadaliment de la llum afeblida
per un sol en fuga; l’aire dramàtic dels paisatges salins.
M’imagino els torrents anant a raure al port del deliri;
el trèmolo de les fulles seques navegant sobre l’aigua.
Són mortes les fulles ertes quan han deixat l’arbre?,
o composen cançons inaudibles just albirant crepuscles?
Vull creure que sents el mateix que sento jo.
Escapem-nos de la basarda dels desenganys. Pugem
a l’últim tramvia de la nit que creua l’avinguda
fent moure uns fils vacil·lants al resplendor de la fosca.
