divendres, 23 d’octubre de 2009

B & N 292



Medito en el silenci. Abaixo el volum dels pensaments

per escoltar el no-res. M’imagino el bosc desvestint-se

de colors tardorencs; la terra ferma pintada a ratlles

d’ocres benignes; l’embadaliment de la llum afeblida

per un sol en fuga; l’aire dramàtic dels paisatges salins.

M’imagino els torrents anant a raure al port del deliri;

el trèmolo de les fulles seques navegant sobre l’aigua.

Són mortes les fulles ertes quan han deixat l’arbre?,

o composen cançons inaudibles just albirant crepuscles?

Vull creure que sents el mateix que sento jo.

Escapem-nos de la basarda dels desenganys. Pugem

a l’últim tramvia de la nit que creua l’avinguda

fent moure uns fils vacil·lants al resplendor de la fosca.