divendres, 6 de novembre de 2009

B & N 300



Mil nou-cents quaranta-nou.

Tot el dia que veus lluna i mar

i les soques dels arbres, tan alts,

i el núvols per on surten cares

i tornen a entrar, lligat al bres.

Expectant a l’aparador del cel,

allà enlaire, el llumener solar

va passant cent vegades i mil

la seva còrpora per la barana

d’aquesta planúria en declivi,

lent fluir d’un paisatge verídic.

Just avui, caragol de llauna,

recordes que fas anys i t’enfiles

ben viu per l’entrecuix del món

que brunz exhalant-te aromes.