Fer tornar la ment a l’enfugit paisatge,
als penyals que es retallaven violents
contra la sedositat de l’aire, als marrons
i grisos somnolents de les pedres,
a l’hora tenyida d’un color d’òpal pàl·lid,
com d’absenta, no tornarà a repetir l’instant.
Després d’anys al cim de la muntanya,
ara puc fer rialles a la vora de la mar.
