divendres, 13 de novembre de 2009

B & N 302



Fer tornar la ment a l’enfugit paisatge,

als penyals que es retallaven violents

contra la sedositat de l’aire, als marrons

i grisos somnolents de les pedres,

a l’hora tenyida d’un color d’òpal pàl·lid,

com d’absenta, no tornarà a repetir l’instant.

Després d’anys al cim de la muntanya,

ara puc fer rialles a la vora de la mar.