dilluns, 30 de novembre de 2009

B & N 309



No m’ensenyis el camí. No cal, seguiré el rumb

de les cigonyes. Al meu món tothom és pelegrí.

Tornaré quan s’estenguin les rames dels àlbers

a la llum vespral inexplicable de la primavera.

Però no em despertis a l’alba, com fas sempre,

per enyorar-me tantíssim a la fosca del capvespre.

No vagis tan sovint a esperar-me al camí,

amb aquell teu barret vermell passat de moda.