Algun dia seré infant
i trobador d’oblidades veritats.
On són els companys de la meva joventut?
Alguns van tancar els ulls.
Ara sé el que és estimar,
fins i tot l’absurditat d’aquesta aigua
que s’enjogassa i em modela els peus.
Diré als amics que me’n vaig amb tu,
que no em trobaran en la decrepitud de la nit.
Quan l’horitzó somnolent es marceixi pujarem
per l’estreta escala de caragol que ens du al llit.
