dijous, 4 de febrer de 2010

B & N 328



Espai i temps, llum i ombres,

és tot el que acampa al meu cabàs.

Ara me n’adono que és cert

que puc esdevenir sembrador d’estels.

Tallant amarres, sense llast,

relluint a les concavitats de les mans,

els deixo anar perquè vagaregin

per tot el buit de l’Univers.

Vorejant serralades, emmirallant-se

en les fosques aigües dels llacs,

traçaran camins sense peatges

en el vast llençol del firmament.