Espai i temps, llum i ombres,
és tot el que acampa al meu cabàs.
Ara me n’adono que és cert
que puc esdevenir sembrador d’estels.
Tallant amarres, sense llast,
relluint a les concavitats de les mans,
els deixo anar perquè vagaregin
per tot el buit de l’Univers.
Vorejant serralades, emmirallant-se
en les fosques aigües dels llacs,
traçaran camins sense peatges
en el vast llençol del firmament.
