dilluns, 8 de febrer de 2010

B & N 329



I després el buit...

I el silenci espantable,

sense piuladissa a les branques.

I els ferros recargolats

recoberts d’estalzim,

quan la tarda s’acaba

com la tinta del tinter.

I per damunt una creu, sotal el cel,

que diu que no esperin primaveres,

les vies mortes de febrer.