“L’esperança no és la convicció de que alguna cosa sortirà bé, sinó la certesa de que quelcom té sentit, surti com surti”. VACLAV HAVEL
Per mi l’esperança i la il·lusió són dos conceptes indestriables. Estic convençut van sempre juntes i cadascú sabrà quina va primer o si caminen les dues al mateix pas. Per sort meva, sento que tinc il·lusió per fer coses, per obrir-me als demés, per conèixer-me i d’aquesta manera poder conèixer-te millor.
Per fi he trobat escrita una bona definició d’esperança que íntimament la sabia i no encertava a explicar-te-la: esperança, la certesa de que quelcom té sentit. Sense aquest fonament personal és difícil construir res, si més no, res que tingui sentit i t’ompli la vida.
2 comentaris:
Ramon, jo tenia l'esperança (il·lusió) que algun dia podríem tornar a deixar-te comentaris, en el benentès que tens tota la llibertat per comentar-los o no ;)
M'agrada aquesta definició d'esperança que ens fas arribar i, seguint amb el teu fil de pensament, si canviem "esperança" per "il·lusió", continua tenint el mateix sentit. Almenys per mi.
Gràcies per tornar.
Una abraçada de diumenge a la tarda, plena d'il·lusió i esperança!
Isnel, maca, ja ho veus, els vells somiadors no morim mai i sempre tornem. Ja és ben cert que la vida és com un riu i té els seus moments impetuosos i els seus meandres.
(ja deus saber que has fet el primer comentari. Premi! :*)
Publica un comentari a l'entrada