Seu aquí, al meu costat,
que la tarda avança i aviat es farà de nit.
I amb el fosc vindrà aquell oblidar-nos
que cap dels dos no desitja.
Dóna’m la mà i seu a la meva taula
que he preparar per tu: és l’hora d’estimar.
La por és una xarxa finíssima
que et separa de mi. Dóna’m la mà,
que encara hi ha camins per compartir.
No has de témer res d’aquest mar de safir,
que jo seré el barquer que et guiï
fins la platja segura del teu despertar.
1 comentari:
PRECIÓS, Tretzevents, preciós. És tan tendre i delicat; confortable i reconfortable. Tendrement em commou. S'ha de sentir molt confiada amb tu.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada