dimecres, 11 d’agost de 2010

Marasmes

Tot el passat és com un dèbil crit

que va perdent-se en la tarda espessa.

A poc a poc retiro les engrunes

del berenar frugal sense haver pres

cap fruit de l’arbre perfumat de tu.

No en tastaré cap, de les figues

madures que es balancegen dolces

al sol de l’estiu. Les deixaré

fins que arribi l’alta fúria del vent

i se les endugui, en un llarg udol,

cap a un llunyà cel del capvespre,

rogent i trist. Despullat de riures.