Tot el passat és com un dèbil crit
que va perdent-se en la tarda espessa.
A poc a poc retiro les engrunes
del berenar frugal sense haver pres
cap fruit de l’arbre perfumat de tu.
No en tastaré cap, de les figues
madures que es balancegen dolces
al sol de l’estiu. Les deixaré
fins que arribi l’alta fúria del vent
i se les endugui, en un llarg udol,
cap a un llunyà cel del capvespre,
rogent i trist. Despullat de riures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada