dissabte, 7 d’agost de 2010

Via morta


Bevent les hores amb copes plenes,

consumint encenalls de records.

No es lliura a cap excés estival

que el porti lluny, allà on la vida

és més golafre i el mar bat entre

les roques. Llavors hauria de saber

fer-se el mort i sap que mai més

no tornarà a la platja luxuriosa.

Tant se li’n dóna. On aniria?

Perdut sempre a la sala de trànsit

que li és un banc de fusta al sol,

immòbil en la tarda que es deixata.

Tot cap de setmana acaba quan

es retira la llum i s’atansa la nit.

En ell tots els dies són reduïts a un:

necessitat de viure uns segons més

per arribar tal volta a un altre de nou.





2 comentaris:

Miraculosa Miró ha dit...

El ribot i els encenalls ;-)

Ramon Aladern ha dit...

Sí, ja sé què vols dir, Curosa.
;)