Bevent les hores amb copes plenes,
consumint encenalls de records.
No es lliura a cap excés estival
que el porti lluny, allà on la vida
és més golafre i el mar bat entre
les roques. Llavors hauria de saber
fer-se el mort i sap que mai més
no tornarà a la platja luxuriosa.
Tant se li’n dóna. On aniria?
Perdut sempre a la sala de trànsit
que li és un banc de fusta al sol,
immòbil en la tarda que es deixata.
Tot cap de setmana acaba quan
es retira la llum i s’atansa la nit.
En ell tots els dies són reduïts a un:
necessitat de viure uns segons més
per arribar tal volta a un altre de nou.
2 comentaris:
El ribot i els encenalls ;-)
Sí, ja sé què vols dir, Curosa.
;)
Publica un comentari a l'entrada