divendres, 20 d’agost del 2010

Viure!


Escoltava ahir en un programa de ràdio aquesta proposta: “Hauríem de fer l’exercici, només tres cops al dia, d’aturar-nos un moment i donar gràcies a la Vida perquè el nostre cor encara batega”. Quanta raó! Per mi aquest és un pensament recurrent. Moltes vegades he agraït íntimament aquest do que la Vida em dóna.
Sovint, els afanys per viure la vida ens fan perdre de vista el sentit de la Vida. Vivim l’immediat, ens preocupem pel que encara no ha passat, ens angoixa el futur, ens fa pànic el dolor, la por és molts cops el motor de la nostra existència... Poques vegades som conscients del que tenim, de la bellesa que ens envolta –i no em refereixo solament a les belleses naturals, sinó a coses més intangibles, com per exemple la profunditat d’una mirada-.
Hauríem de tenir sempre els ulls d’un infant, no perdre mai la plasticitat del nostre cervell (un fet contrastat científicament) per poder apropiar-nos de les vivències emocionals com quan érem uns nens/nenes.
Malgrat les pitjors circumstàncies personals que ens puguem trobar, sempre hauríem de poder dir: Quin goig és viure!

2 comentaris:

Lucia Luna ha dit...

I tant!! tenim moltisima sort de lo que tenim, jo cada dia en dono gràcies, un petonet maco

Ramon Aladern ha dit...

Gràcies, Lucia. Tu també ets una persona excepcional.