diumenge, 19 de setembre de 2010

Vora la mar

Vull que ens perdem en aquest dia
que la llum s’aixeca nou-vestida.
Que se’ns endugui un braç de vent
a passejar per la mar ploguda
mentre el matí, somrient, ens llueix
glopades de sol i un jersei blau cel.
Quan descendim a la nostra cala
tot és transparent vora l’aigua,
la sorra ens rep prometedora
i t’explico històries a cau d’orella,
detalls dels ponts que he traspassat
per arribar fins a tu. Vindran segur
altres matins plens de mirades,
descabdellats per les teves mans,
i serem convidats a no tenir por
de capbussar-nos l’un en l’altre.
No t’hi pensis, Alhena, que la mar
llisa i daurada encara somia
la bondat d’aquest recer profund.
Entre els pinars hi reposa el món
i jo reposo en la calma d’uns ulls.
Què m’expressen els teus ulls?
Diria que avui m’expressen més
que tots els llibres que he llegit,
que totes les certeses juntes
i que tots els espasmes del cor.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Bon dia Tretzevents.
La força d'una mirada estimada commou més que tot el que hom podia imaginar.
La seva poètica, preciosa.

LLum als teus dies.