Vora la mar

Vull que ens perdem en aquest dia

que la llum s’aixeca nou-vestida.

Que se’ns endugui un braç de vent

a passejar per la mar ploguda

mentre el matí, somrient, ens llueix

glopades de sol i un jersei blau cel.

Quan descendim a la nostra cala

tot és transparent vora l’aigua,

la sorra ens rep prometedora

i t’explico històries a cau d’orella,

detalls dels ponts que he traspassat

per arribar fins a tu. Vindran segur

altres matins plens de mirades,
descabdellats per les teves mans,

i serem convidats a no tenir por

de capbussar-nos l’un en l’altre.

No t’hi pensis, Alhena, que la mar

llisa i daurada encara somia

la bondat d’aquest recer profund.

Entre els pinars hi reposa el món

i jo reposo en la calma d’uns ulls.

Què m’expressen els teus ulls?

Diria que avui m’expressen més

que tots els llibres que he llegit,

que totes les certeses juntes

i que tots els espasmes del cor.