dimarts, 12 d’octubre de 2010

Dies de pluja


De saber-ho tot ara em ve el plor
que va tornant-se pluja i estalzí,
entre fulles mortes i temps d’oblit.
De no reposar més en el teu pit
i els llavis dolços en els teus cabells,
em ve avui aquesta tristesa infinita.


2 comentaris:

dolors t.c. ha dit...

La pluja no ha de ser necessàriament només tristesa, també pot ser pau i serna calma.Mira sinó la "Cançó de pluja" de Josep Mª de Sagarra:

No sents, cor meu, quina pluja més fina ?
Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son...
Hi ha dues perles a la teranyina,
quina conversa la pluja i la font!
No sents, cor meu, quina pluja més fina?

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
Canten les gotes damunt la teulada,
ploren les gotes damunt del replà...
Gotes de pluja, gardènia que es bada...
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

¿No sents, cor meu, quina pau més divina,
amb la música dels núvols desfets?
Pluja de nit, delicada veïna,
dentetes d'aigua en els vidres quiets...
No sents, cor meu, quina pau més divina?

¿No sents, cor meu, que la pena se'n va,
dintre aquest plor de la pluja nocturna,
i les estrelles somriuen enllà?
Enllà somriu un mantell tot espurna...
No sents, cor meu, que la pena se'n va?

No sents, cor meu, quina pluja més fina?
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
No sents, cor meu, quina pau més divina?
No sents, cor meu, que la pena se'n va?
No sents, cor meu, quina pluja més fina?

Ramon Aladern ha dit...

Ben cert, Dolors. De totes maneres no em queixo de la pluja, en tot cas és enyor del sol. Massa dies núvol. Sóc de terra eixuta, de sol i de vent, de muntanya que besa la mar.