divendres, 1 d’octubre de 2010

Petons


Ens asseurem, un dia,
l’un davant de l’altre
en un bar encès de veus,
i aquell tallat ja no tindrà
el mateix gust de sempre.
Comprendrem, llavors,
que va ser un prodigi
poder navegar junts
tantes hores i tants anys.
I ja no serà un secret
que ara se’ns esquinci
el vespre al descobert,
quan sabem que mai més
no se’ns tornarà a acoblar
la nit a l’hora malva.
Van de ser benvinguda
i ara són de comiat,
els teus petons.
 
 

3 comentaris:

anna g. ha dit...

Uf... preciós, Ramon. Quanta veritat hi ha en aquests versos :)

Ramon Aladern ha dit...

Me'ls van inspirar l'altra dia un post, que tu ja saps quin és, Anna. Com que la processó va per barris, no me'n vaig poder estar de dir-hi la meva, també. I ja veus que fins i tot la foto és plagiada.
;)

anna g. ha dit...

El vaig veure de passada. Fa massa mal llegir segons què a segons quins blogs, quan el que vols és oblidar. Tot s'ha de dir que m'agrada més la teva versió dels fets :)