dilluns, 4 d’octubre de 2010

Promenade

Sortirem a peu, i a poc a poc,
amb les primeres clarors del dia,
anirem pujant cap als carrers
on ara no hi passen sinó imatges
que hem compartit, les més íntimes.
Quan estiguis a punt, t’ensenyaré
els indrets que tinc a la memòria.
Vull descobrir-te els meus camins
que per tu se m’han tornat dúctils,
mostrar-te els batents on vaig abocar
totes les noses que m’eren inservibles,
els llocs que se’m feien prodigiosos
i els auguris severs que van marcar
el rumb de la meva pilgerweg.
Farem cap a aquell passeig marítim
que tu, tota sola, has descobert,
i l’aire tindrà una sobtada exhalació
de fons de mar i de deler imprevist.
Dóna’m la mà, que no vull tornar-te
a perdre quan badi un roig crepuscle.