Promenade

Sortirem a peu, i a poc a poc,

amb les primeres clarors del dia,

anirem pujant cap als carrers

on ara no hi passen sinó imatges

que hem compartit, les més íntimes.

Quan estiguis a punt, t’ensenyaré

els indrets que tinc a la memòria.

Vull descobrir-te els meus camins

que per tu se m’han tornat dúctils,

mostrar-te els batents on vaig abocar

totes les noses que m’eren inservibles,

els llocs que se’m feien prodigiosos

i els auguris severs que van marcar

el rumb de la meva pilgerweg.

Farem cap a aquell passeig marítim

que tu, tota sola, has descobert,

i l’aire tindrà una sobtada exhalació

de fons de mar i de deler imprevist.

Dóna’m la mà, que no vull tornar-te

a perdre quan badi un roig crepuscle.