Agafades les mans no ens cal dir res.
Tant de sol als ulls i tan fi el cop d’ala
dels petits núvols que no van enlloc.
Agafats de les mans tornem del riu,
sota un blau esglaiat, pel grau del maset.
No ens enduem records: l’alzina se’ns obre
i la llum és una feliç neta transparència.
3 comentaris:
En determinats moments, d'ofuscació laboral, m'agrada passejar per paratges com el teu. Tot i tenir a tocar la mar, si no podem fugir de la presó en que, a vegades, esdevé la oficina, quina millor finestra que aquesta que ens ofereixes.
Endavant!
Gràcies per passar i deixar-me les teves paraules, Tonet.
I gràcies, naturalment, per les teves!
Publica un comentari a l'entrada