dilluns, 13 de juny de 2011

Camins

Modelat el camí i la pedra cisellada,
em deixo conduir, sentint-me confiat,
per totes les valls amagades
que vulguis ensenyar-me. Traspasso
tots els guals i les ribes lluentes
i m’enfilo cap als cims
on hi parpelleja la neu pura.
Sé que entre els núvols enlaire
em trobaré caminant per camins
que m’has dibuixat amb el pinzell
dels somnis, on hi llisca el cigne
que ha encetat aquest nou dia.
Oh, la vella talaia tempestejada
no fereix les ànimes inacabades
que es reconeixen tocant el cel
i a partir d’ara resten abraçades.