Camins

Modelat el camí i la pedra cisellada,

em deixo conduir, sentint-me confiat,

per totes les valls amagades

que vulguis ensenyar-me. Traspasso

tots els guals i les ribes lluentes

i m’enfilo cap als cims

on hi parpelleja la neu pura.

Sé que entre els núvols enlaire

em trobaré caminant per camins

que m’has dibuixat amb el pinzell

dels somnis, on hi llisca el cigne

que ha encetat aquest nou dia.

Oh, la vella talaia tempestejada

no fereix les ànimes inacabades

que es reconeixen tocant el cel

i a partir d’ara resten abraçades.