De nosaltres ha de sortir
el crit de sofriment o de glòria
que voldrà parlar de llibertat.
Sols amb els anys comprendrem
com n’és d’humil i coratjós
el treball del foc flamejant
que s’alça tossut fins al blau;
el clam de la magnànima mar
que ens ha vist néixer;
l’impuls dels tretze vents
que exulten amb una sola veu
l’audàcia d’aquest poble;
la fe que a favor nostre
ens ha servat la parla;
l’heroica terra condormida
dins el ventre vivent d’una mare;
el titànic esforç que empeny
la proa segura de l’esperança.
Com imperiosa flama, arriba l’hora
d’articular la saviesa de segles
i mostrar la força més forta
que ens fa dir, per fi desperts:
Ho volem tot. I ho volem ara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada