Esplendor

Com ocell de l’aire, he vingut

fins aquí només per pensar-te.

Ja s’ha gitat la nit i la imatge

del dia s’obre pas esplendorosa.

Miracle o ocell de foc o l’espasa

de l’orfebre que ha esquinçat el vel.

Potser ara m’ajauria al pit de l’alba

si els seus llavis i els seus cabells

no fossin cremor absoluta

i jo un covard que va a les palpentes

darrere el sol, la lluna i les estrelles,

tot allò que l’home en fa un somni.