dimecres, 14 de març de 2012

Esplendor


Com ocell de l’aire, he vingut
fins aquí només per pensar-te.
Ja s’ha gitat la nit i la imatge
del dia s’obre pas esplendorosa.
Miracle o ocell de foc o l’espasa
de l’orfebre que ha esquinçat el vel.
Potser ara m’ajauria al pit de l’alba
si els seus llavis i els seus cabells
no fossin cremor absoluta
i jo un vellard que va a les palpentes
darrere el sol, la lluna i les estrelles,
tot allò que l’home en fa un somni.