diumenge, 22 d’abril de 2012

El drac Bonifàs


A ell no l’havien convidat a la festa.
Es va haver d’amagar sempre
en una cova solitària.
Avui surt tot cansat
de fer sempre la mateixa feina.
La seva cara és salvatge
i té el coll ja un xic pansit,
la veu una mica lúgubre
i el seu ventre, esllanguit.
Prou sap que Sant Jordi s’acosta
brandejant llança i escut.
-I el vell rei, per què no m’indulta?
Ai amic! el rei frívol és a la cacera
d’elefants de peluix,
la freixura li bota
i les rialles es confonen
amb l’escuma del xampany.
-Sant baró, si vols prendre’m les ales
el cor m’hauràs d’arrencar!
Quan la tarda va envellint-se,
al trespol només hi queda
una taca bruta de sang.
Ahistòric, al sant el custodien
unes arnes que van voletejant.
Vanament, hi circula sang
sota l’espessa galta de guix,
i una mirada que encara fita
el rastre d'en Bonifàs que s’enfugí.