A
ell no l’havien convidat a la festa.
Es
va haver d’amagar sempre
en
una cova solitària.
Avui
surt tot cansat
de
fer sempre la mateixa feina.
La
seva cara és salvatge
i
té el coll ja un xic pansit,
la
veu una mica lúgubre
i
el seu ventre, esllanguit.
Prou
sap que Sant Jordi s’acosta
brandejant
llança i escut.
-I
el vell rei, per què no m’indulta?
Ai
amic! el rei frívol és a la cacera
d’elefants
de peluix,
la
freixura li bota
i
les rialles es confonen
amb
l’escuma del xampany.
-Sant
baró, si vols prendre’m les ales
el
cor m’hauràs d’arrencar!
Quan
la tarda va envellint-se,
al
trespol només hi queda
una
taca bruta de sang.
Ahistòric,
al sant el custodien
unes
arnes que van voletejant.
Vanament,
hi circula sang
sota
l’espessa galta de guix,
i
una mirada que encara fita
el rastre d'en Bonifàs que s’enfugí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada