dimarts, 5 de juny del 2012

Cent roses grogues


Aquesta novíssima frisança
em ve de tot el que he conegut
i que sé que ara em porta,
feliçment, cap a tu.
Te m’he tornat una flor groga
ullpresa entre la llum i l’ombra,
pell closa de neta simplicitat.
Si volgués un minut de glòria
per a tots el meus afanys futurs,
seria aquest aleteig de papallona
que tremoleja i t’acosta el bes
dibuixant-te l’ideograma del cos.