dimarts, 5 de març de 2013

Obrint-se en un jardí



Diré el contorn de la pedra treballada,
la llum entre espais diàfans, la pluja
d’aquest matí que assaona vida nova,
el silenci constel·lat de secretes rialles,
als afores de la ciutat una terra ombrívola
amatent a una olor cauta de magnòlies.
Lligat com una rel al besar d’aquest crit,
he tingut la copa plena arran dels llavis.
Altres, però, la festa que avui esclata
només l’han pressentida des de lluny.