Aiguamel

Petjant la planura secreta

vaig bevent del teu somriure,

tan delirós, exiliat dins meu,

tan ebri del matinal atzur

sempre abocat a l’excés.

Mig travelo, m’arrossego,

que estrany és el viatge

per l’il·lusori camí celest,

la bellesa que em fereix

bevent l’aiguamel solar.

No oblidis mai el que saps

quan s’alci la clara llum;

en aquest instant, per mi,

ja te m’has fet present.