dijous, 28 de febrer de 2013

Aiguamel



Petjant la planura secreta
vaig bevent del teu somriure,
tan delirós, exiliat dins meu,
tan ebri del matinal atzur
sempre abocat a l’excés.
Mig travelo, m’arrossego,
que estrany és el viatge
per l’il·lusori camí celest,
la bellesa que em fereix
bevent l’aiguamel solar.
No oblidis mai el que saps
quan s’alci la clara llum;
en aquest instant, per mi,
ja te m’has fet present.