Pengen les erugues novíssimes
a ple camp i cada dia l’aurora
arriba amb onírica exuberància
-sembla que la natura en faci abús
quan ens dóna aquests espectacles-.
En el moment que la vida
saluda i torna a reviscolar,
després del solstici d’hivern,
el moc d’avellaner hi oposa
una riallada escatològica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada