divendres, 22 de novembre de 2013

Denúy

És aquí que el cor, prudentment,
atura el seu batec i vol somniar.
M'admiren totes les coses, sobretot
les que neixen cada dia dels teu ulls.
No sents com l'aire pur acarona
un mantell de neu presta a fondre's?
Quanta lleugeresa que s'aixeca
i  giravolta damunt la pura blancor!
Vine, i passa la nit als meus braços.
Rere els vidres entelats esperarem
un foc humit que anirà adelitant-se
pels nostres cossos plens de riures.