dimarts, 19 de novembre de 2013

Intempèrie

Aquell vespre anava a trobar-se
amb el secret amor
com si les nits tinguessin vida
i braços nus lligats
com un crit que naixia de l'arbre
d'inextingible ardor
sentint-se l'un per l'altre salvats
d'un vol sense retorn
viure, morir, plens de coneixement
d'una realitat futura
trasbalsats en la bellesa constel·lada
de plenilunis de pau.
Fins que de sobte, una remor de pluja
als afores de la immensitat
el deixà a la intempèrie
així, talment, un atzar.