L'ombra del vell roure em bressolarà, com el cor cansat d'una mare, quan la mirada llisqui pel camí avall tot veient de lluny el batec de la vida. Dalt la serra un altar hi vaig alçar per veure la primera aurora del matí i la benvolença del meu darrer llostre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada