dissabte, 21 de desembre de 2013

Dalt del cim

Vacil·les, cor, a punt rompre't
amb l'excés de tanta bellesa
d'aquesta vasta immensitat.
Has arribat per un rost pendent
fins a l'indret on s'obre l'espai,
endut pel vent entre dues llums,
l'únic amic en aquest lloc isard.
Sigues tot humilitat i no veuràs
la inhabitable solitud de l'erm,
sinó com s'obre amplament
la blancor feridora de la neu
i el llunyà moviment de la mar.
Has fet via per les carenes
atret per l'esperit del cim
i ara, despertant al nou matí,
sents com una deu et sadolla.