dijous, 27 de febrer del 2014
A Montserrat
Batega la nit al llençol del firmament
i un estel errant s'enfila a l'aurora.
Reposa el món i tot sembla aturat.
D'allà de la mar tramunta una mirada,
per les cornises de la llum del nou dia.
Pasturen pel cim les roques i les cabres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent
Entrada més antiga
Inici
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada