divendres, 28 de febrer de 2014

Natura teva

Calla, vent,
quan digui el seu nom,
dolç, fresc
com l'ombra de la pomera,
només vull espès silenci.
Ajudeu-me,
blaus celestes,
a traçar la ruta certa
per no perdre'm
sota la lletosa claror
a trenc de dia.
Camins que fan mapes,
passes que fan camins,
amples espais de temps
per on s'escola
la vida que es mou.
La mirada acompanya
el compàs contingut
de l'herba saturada.
Molt aviat,
s'aixecarà el gran sol
per escalfar l'estesa
de natura teva.
Ara fixat: l'origen
de la vida aturonada
allà on tot comença.