Domini de la claredat

Aquest serè que vol cels nets i clars,

que s'imagina voltes de cristall

sota espais meravellosament blaus,

esmerilats, gairebé metàl·lics,

i que du la màgia de la claredat.

Aquest vent que xiula tota la nit

i la seva brama a voltes feresa fa,

privat de tota llum, a les palpentes,

atiant els lladrucs de l'hora tardana

que ve a encendre els capvespres.

Aquest vent que giravolta la fulla

que no sap volar i es pensa ocell,

que es vincla dolçament i vol arribar

fins a la lluna més prodigiosa

que mai es pugui imaginar.

Aquest vent que corre darrere

del somni d'un enllà remot

i vol viure només al tot o res,

què pot fer, sinó perseguir-lo

per nits plenes de claror?

Quina musicalitat abraça furient

els campanars d'aquesta terra!

Quin enyor em deix a l'ànima

quan fuig desesperadament mar endins

tot jugant amb els rullols de l'aigua!