divendres, 7 de març de 2014

Domini de la claredat

Aquest serè que vol cels nets i clars,
que s'imagina voltes de cristall
sota espais meravellosament blaus,
esmerilats, gairebé metàl·lics,
i que du la màgia de la claredat.

Aquest vent que xiula tota la nit
i la seva brama a voltes feresa fa,
privat de tota llum, a les palpentes,
atiant els lladrucs de l'hora tardana
que ve a encendre els capvespres.

Aquest vent que giravolta la fulla
que no sap volar i es pensa ocell,
que es vincla dolçament i vol arribar
fins a la lluna més prodigiosa
que mai es pugui imaginar.

Aquest vent que corre darrere
del somni d'un enllà remot
i vol viure només al tot o res,
què pot fer, sinó perseguir-lo
per nits plenes de claror?

Quina musicalitat abraça furient
els campanars d'aquesta terra!
Quin enyor em deix a l'ànima
quan fuig desesperadament mar endins
tot jugant amb els rullols de l'aigua!