divendres, 21 de març de 2014

Res a dir

El meu dia de la poesia
és cada dia
tot para, tot acaba
i cada minut fraseja la nit
l'hora d'estimar és ara
just omplen el gota a gota
la fada de cada dia
i la seva aprenenta
també rossa
les dues noves i de bon veure
quina llàstima
no tenir ullals de llop jove
o el conjur del desassossec
ara un reactor corca el cel
massa blau, massa lluny,
de la traïdora primavera
abaixeu-me la persiana
i que estibi l'ombra
ja en tinc prou
d'aquesta imatge fixa
no, deixeu-me-la
que vull veure la muntanya
i la impossible bonança
del transparent oblit
qualsevol dia hi aniré
potser demà
o quan torni a néixer
el meu hivern arribà
a la impensada
sí, ja ho sé,
no es pot tenir tot
en aquesta curta vida
però jo només vull
una mica menys soroll
tancant els ulls
o magatzems de silenci
dins del cap
i sobretot sobretot
que no em deixis la mà
que si no, cauria
trontollo i gemego
per sobre un temps oblic
això també posa-ho
que escrivim a quatre mans
avui que no tenim res a dir
com cada dia.
No ens cal.