El
meu dia de la poesia
és cada dia
és cada dia
tot
para, tot acaba
i
cada minut fraseja la nit
l'hora
d'estimar és ara
just omplen el gota a gota
la fada de cada dia
i la seva aprenenta
també rossa
les dues noves i de bon veure
quina llàstima
no tenir ullals de llop jove
just omplen el gota a gota
la fada de cada dia
i la seva aprenenta
també rossa
les dues noves i de bon veure
quina llàstima
no tenir ullals de llop jove
o
el conjur del desassossec
ara un reactor corca el cel
massa blau, massa lluny,
de la traïdora primavera
abaixeu-me la persiana
ara un reactor corca el cel
massa blau, massa lluny,
de la traïdora primavera
abaixeu-me la persiana
i
que estibi l'ombra
ja
en tinc prou
d'aquesta imatge fixa
no, deixeu-me-la
que vull veure la muntanya
i la impossible bonança
d'aquesta imatge fixa
no, deixeu-me-la
que vull veure la muntanya
i la impossible bonança
del
transparent oblit
qualsevol dia hi aniré
potser demà
o quan torni a néixer
qualsevol dia hi aniré
potser demà
o quan torni a néixer
el
meu hivern arribà
a
la impensada
sí, ja ho sé,
no es pot tenir tot
sí, ja ho sé,
no es pot tenir tot
en
aquesta curta vida
però jo només vull
una mica menys soroll
però jo només vull
una mica menys soroll
tancant
els ulls
o
magatzems de silenci
dins del cap
i sobretot sobretot
que no em deixis la mà
que si no, cauria
dins del cap
i sobretot sobretot
que no em deixis la mà
que si no, cauria
trontollo
i gemego
per
sobre un temps oblic
això també posa-ho
que escrivim a quatre mans
avui que no tenim res a dir
com cada dia.
No ens cal.
això també posa-ho
que escrivim a quatre mans
avui que no tenim res a dir
com cada dia.
No ens cal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada