diumenge, 23 de març de 2014

Mediterrània

Vaig néixer a la Mediterrània,
en femení, com una mare.
I com que a la infantesa
no vaig conèixer ni portes
ni finestres, només camp
obert i horitzons blaus,
als ulls sempre hi tenia
la mar per on les barques
i les veles hi lliscaven.
La plana era el bressol:
un pendís d'avellaners
i oliveres que arribava
fins a l'aigua, llunyana.
Entremig un campanar,
quatre masos esparsos
que servien per decorar
i poca cosa més. Ah, sí,
el Puig d'en Cama
guardant-me les espatlles,
amatent com un bon pare.
La nit tenia estrelles,
als hiverns patíem fred
i els estius ens tiràvem
a la bassa, sense roba.
Com voleu que no em sentís
segur i feliç amb tanta
bona companyia?
Ara puc enfrontar-me
a una hora fràgil sense
trontollar. Els fonaments
els tinc a la Mediterrània.