dissabte, 15 de febrer del 2014

Allò que se'n fa un somni

El meu ofici sedentari em fa malbé
fins a la ruïna del cos. Afegiu-hi
que deixo plegats fe i orgull
als bous que enfilen la muntanya
i al trencar l'alba encalcen quimeres.
M'hauré de perfer l'anima, suspesa
davant l'èxtasi de la noia que escala,
i bastir-me al cim un niu salvatge
que sigui nodriment i repòs del  cor.
Sol, vent i pluja. Paradís translunar.