El
meu ofici sedentari em fa malbé
fins
a la ruïna del cos. Afegiu-hi
que
deixo plegats fe i orgull
als
bous que enfilen la muntanya
i
al trencar l'alba encalcen quimeres.
M'hauré
de perfer l'anima, suspesa
davant
l'èxtasi de la noia que escala,
i
bastir-me al cim un niu salvatge
que
sigui nodriment i repòs del cor.
Sol,
vent i pluja. Paradís translunar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada