Jo
tenia un somni.
I
el vent aspre del Mig oest
me'l
va anar colgant d'anys
i
de capes de cendra,
irrefrenables.
Cada
cop costa més i més
a
ser vespre,
i
és clement la intimitat
d'una
bombeta groga, bruta.
Per
què acuts ara,
amb
un silenci de plom,
a
esgratinyar la figura
de
l'hivern morat?
Xacrós,
feble de cames,
sense
ni un plany
vaig
emparrant-me
pels
ors inconsistents
de
la tarda inacabable.
La
llum va fent-se espesa
mentre
veig passar
vells
caminants,
a
l'estació neta i dura.
El
somni que jo tenia
morí
aquell dia,
a
l'aspre de la terra erma.
Where
the west begins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada