dijous, 20 de febrer de 2014

El tren d'Omaha

Jo tenia un somni.
I el vent aspre del Mig oest
me'l va anar colgant d'anys
i de capes de cendra,
irrefrenables.
Cada cop costa més i més
a ser vespre,
i és clement la intimitat
d'una bombeta groga, bruta.
Per què acuts ara,
amb un silenci de plom,
a esgratinyar la figura
de l'hivern morat?
Xacrós, feble de cames,
sense ni un plany
vaig emparrant-me
pels ors inconsistents
de la tarda inacabable.
La llum va fent-se espesa
mentre veig passar
vells caminants,
a l'estació neta i dura.
El somni que jo tenia
morí aquell dia,
a l'aspre de la terra erma.
Where the west begins.